Llengua catalana poemes

Bon dia,

Aquí tenieu  les estrofes que m'han arribat, les públic perquè tothom les pugui llegir i si qualcú s'anima a enviar-les seran publicades, això sí han d'estar escrites al mateix correu o adjuntant un document de word. Manuscrites i per foto no es publicaran.

Deleitau-vos amb la feina dels vostros companys, llegiu-les totes.

I la roba feta pels teixidors? 

sempre tenen nous disenys:

teixeix que teixiràs i sempre diferents models ;

els colors que combinen i la varietat de materials

i el conjunt de fils 

que manté unida la seva creació. 

I les seves mans sempre estàn en moviment

Empenyent el material cap a l'agulla

Oh, els perfumistes amb les seves fragàncies

on tots els olors tenen una història:

combina que combinaràs i mai resultats iguals obtindràs

mesclen roses, orquídies… amb mel, tulipans… 

i crea sensacions úniques i records inolvidables. 

Els seus sentits de l'olfacte són molt desenvolupats, 

ja que els perfums, en l'olor estàn basats

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

El joier del poble,

és un home incomparable,

a més de fer una feina més que acceptable,

també és el seu propi comptable.

No obstant això, la fusteria és una altra increïble professió.

Aquesta, capta l’atenció del venedor que treballa amb precaució.

Un mal moviment por fastidiar la creació,

i això, no tenir curació.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

L’ OFICI QUE MÉS M’AGRADA

La feina d’un pintor,

és molt treballada,

igual que la d’un autor,

que a més també és jutjada.

D’altra banda, un sabater és tot un atent,

que ho ha de saber fer tot, diu el client.

Encara que no sigui pacient,

haurà d’acabar el seu comandament.

 <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

L’ofici que més m’agrada

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,

mireu l’ésser fuster:

serra que serraràs

i els taulons fan a miques,

i de cada suada deu finestres ja han tret.

Gronxada d’encenalls, et munten una taula;

si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert.

I caminen de pla

damunt les serradures de color de mantega.

I els manyans oh, els manyans!

De picar mai no es cansen:

pica que picaràs i s’embruten els dits;

però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten

i els galls de les teulades

que vigilen de nits.

I són homes cepats

com els qui més treballin.

I els tan màgics perfumistes,

que saben crear;

i de les dames els dolços somnis,

entre flors i fragàncies intenten atrapar.

Per molts dies que passin

i encara que els condemnis,

fins que el darrer alè amollin

sempre tan bona olor desprendran.

I què en dieu dels cistellers

les bogeries que fan amb palla;

així et presenten una cadira,

com et regalen una senalla.

Exclusius, no n’hi ha quasi per enlloc,

no pens dir jo cap mentida.

Si un dia estàs avorrit i te’ls mires una estona

segur que del pas del temps gairebé ni te n’adones.