Supòs que les tasques de l'altre dia s'han fetes sense massa complicacions. Si n'hi alguna que no ha sortit massa bé no vos preocupeu, quan ens vegem de bell nou es tornarà repassar tot i aprofitarem per corregir-les tots junts.
Per avui farem una cosa totalment diferent. Vos propòs conèixer un dels poetes més representatius de la poesia mallorquina, com és en Joan Alcover, autor de l'himne de Mallorca, La balanguera. A part de La balanguera, el poema, tal vegada, més conegut de Joan Alcover és L'Esqueix, en el qual fa una similitud entre la seva vida personal i un arbre esbrancat.
A part d'aquest dos poemes citats anteriorment Alcover és l'autor del poema Record de Sóller, un poema meravellós, sublim, brillant...
Aquí el teniu
Record de Sóller
Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa...Ja coneixeu la vila d'ombrívols carrerons,
la rica vall de Sóller, entre serrals estesa,
on totes les vivendes tenen un hort al fons.
Era senyor de casa el somni de la sesta;
la posadera em feia senyal de que emmudís,
posant-se els dits als llavis; una verdor xalesta
pel portaló guaitava com auri paradís.
L'hort m'oferí refugi, capçal la soca blanca
del taronger; en l'herba em vaig tombar; l'eixam
d'insectes, com espurnes, brunzia per la tanca,
i em feia pessigolles al front l'espès herbam.
Eren les verdes tiges profunda columnada;
filtrava, ran de terra, l'esguard per allà endins;
dansaven les corol.les de fulla acarminada,
com baiaderes entre pilars esmaragdins.
Llavores un misteri per mi es va descloure,
torbant la fonda calma del cor adolescent:
entrà una jovenesa amb els cabells a lloure
que un raig de sol feria com nimbe resplendent.
Amagatall cercava per treure's una pua
del cos; a totes bandes girà l'ull inquiet;
s'alçà la falda roja, mostrà la cama nua
que més amunt tenia una blancor de llet.
Mon cor, davant la casta nuesa, va suspendre
son ritme; una calrada bullenta vaig sentir;
l'esglai que sentiria la bergantella tendra
que es creia tota sola, si s'adonés de mi!
I el nin va tornar home... Quin esperit dins una
espina de figuera de moro va saltar
a l'abscondit ivori de l'Eva, tan dejuna
de dar-me el fuit de l'arbre simbòlic a flairar?
Mai més l'he retrobada; i veig com aquell dia,
fa quaranta anys, la nina que no em coneix tampoc,
i el món d'una edat nova, inconscient m'obria,
incendiant la porta sense percebre el foc.
Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa,
vos que caceu libèl.lules en la presó del rim,
prenent-les per les ales amb tanta subtilesa
que no se perd ni un àtom del matisat polsim.
Ho veis, és fantastic.
La feina que hem de fer és llegir-lo les vegades que faci falta, dues, tres... intentar esbrinar el significat, teniu en compte les particularitats del llenguatge poètic, no tot és el que sembla, de paraules aïllades i dels versos. Una vegada haver treballat el vocabulari seria molt bo fer una petita ressenya de l'autor i si vos animau a cercar un poc d'història sobre el poema millor.
Tenir en compte que tant Joan Alcover com Miquel Costa i Llobera formen part principal de la corrent literària coneguda com a Escola Mallorquina.
Esper que dugueu el millor possible aquest forçós confinament. Procurau no complicar massa la vida als vostres progenitors, la vida vos ho agrairà amb escreix, Siguau bons nins.
Demà més.
Adèu, fins demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada