Segueixen arribant poemes, a poc a poc arribaran tots. Aquí en teniu quatre més de molts bons.
Necessit que tothom s'animi a enviar-lo. Gràcies
PERRUQUER
L'ofici de perruquer: li vaig dir,
és el que més m'agrada,
amb molta cura amb els dits
sempre em diu la mama.
Sembla que estic endins
la pell del meu amic Abraham,
que talla que talla els seus cabells petits,
li ha quedat molt bé aquesta rapada!
L’OFICI QUE MÉS M’AGRADA
I l’ésser sabater?
Per a ballar, córrer o caminar;
de fer sabates no s’aturen.
Sempre saben el que cal fabricar
per protegir-te de l’enigmàtic sòl.
L’aroma del cuir t’ha d’agradar
i unes bones mans has de tenir.
Així són els sabaters.
I també els forners!
La gana amb ells desapareix
i arriben les olors que tant ens agraden.
Només farina, llevats, aigua i sal
es necessiten per fer un bon pa.
Ells ja ho saben,
amb això poden calmar qualsevol animal.
perquè vénen de família,
la destresa a la sang
i el negoci a l’herència.
La família del meu padrí es dedicava a l’orfebreria
pare i germans picaven plata nit i dia
Jo li demanava: a qui més enyorava?
ell me contestava: el dit que li faltava!
L’OFICI QUE MÉS M’AGRADA
Un futbolista d´elit
és una persona amb molt de mèrit,
si perds molt pots tornar-te un histèric
o pots guanyar tots com Cantona, Éric.
I què penseu del suplent?
pobret no vull imaginar-me el que pensa la seva ment,
jugant cap partit en tota la temporada
i sent el millor amic de la banqueta cada jornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada