Bon dia,
Aquí tenieu les estrofes que m'han arribat, les públic perquè tothom les pugui llegir i si qualcú s'anima a enviar-les seran publicades, això sí han d'estar escrites al mateix correu o adjuntant un document de word. Manuscrites i per foto no es publicaran.
Deleitau-vos amb la feina dels vostros companys, llegiu-les totes.
I la roba feta pels teixidors?
sempre tenen nous disenys:
teixeix que teixiràs i sempre diferents models ;
els colors que combinen i la varietat de materials
i el conjunt de fils
que manté unida la seva creació.
I les seves mans sempre estàn en moviment
Empenyent el material cap a l'agulla
Oh, els perfumistes amb les seves fragàncies
on tots els olors tenen una història:
combina que combinaràs i mai resultats iguals obtindràs
mesclen roses, orquídies… amb mel, tulipans…
i crea sensacions úniques i records inolvidables.
Els seus sentits de l'olfacte són molt desenvolupats,
ja que els perfums, en l'olor estàn basats
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
El joier del poble,
és un home incomparable,
a més de fer una feina més que acceptable,
també és el seu propi comptable.
No obstant això, la fusteria és una altra increïble professió.
Aquesta, capta l’atenció del venedor que treballa amb precaució.
Un mal moviment por fastidiar la creació,
i això, no tenir curació.
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
L’ OFICI QUE MÉS M’AGRADA
La feina d’un pintor,
és molt treballada,
igual que la d’un autor,
que a més també és jutjada.
D’altra banda, un sabater és tot un atent,
que ho ha de saber fer tot, diu el client.
Encara que no sigui pacient,
haurà d’acabar el seu comandament.
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
L’ofici que més m’agrada
Hi ha oficis que són bons
perquè són de bon viure,
mireu l’ésser fuster:
serra que serraràs
i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu
finestres ja han tret.
Gronxada d’encenalls, et
munten una taula;
si ho vols, d’una nouera
te’n faran un cobert.
I caminen de pla
damunt les serradures de
color de mantega.
I els manyans oh, els
manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i
s’embruten els dits;
però fan unes reixes i uns
balcons que m’encanten
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.
I els tan màgics perfumistes,
que saben crear;
i de les dames els dolços somnis,
entre flors i fragàncies intenten atrapar.
Per molts dies que passin
i encara que els condemnis,
fins que el darrer alè amollin
sempre tan bona olor desprendran.
I què en dieu dels cistellers
les bogeries que fan amb palla;
així et presenten una cadira,
com et regalen una senalla.
Exclusius, no n’hi ha quasi per enlloc,
no pens dir jo cap mentida.
Si un dia estàs avorrit i te’ls mires una estona
segur que del pas del temps gairebé ni te n’adones.
