Per veure el resum i la entrada completa heu de clicar a "Més informació"
LA REVOLUCIÓ
SOVIÈTICA I L’URSS
L’Imperi Rus del
principi del segle XX ocupa geogràficament un ampli territori. Ens trobem
doncs, davant d’un gran imperi, amb problemàtiques i ritmes d’evolució
diferents segons les zones.
Les
característiques generals de la
Rússia tsarista són, a grans trets:
-
Políticament, és una monarquia
absolutista. El tsar té un poder absolut que prové de Deu i no estava sotmès a
cap normativa ni limitació terrenal. Governa per decrets i no hi ha cap
Constitució que controli el seu poder.
L’Imperi
Rus és una autocràcia, en la qual l’exèrcit i l’església ortodoxa té molt
poder.
-
Econòmicament, és un país molt
endarrerit, que es caracteritza per la concentració de la propietat de la terra
en un grup reduït de nobles
Les
dures condicions de vida dels pagesos són la causa de múltiples revoltes
originades durant els segles XIX i XX.
El
1861, el tsar firma un decret que aboleix la servitud camperola, però el rescat
de la seva llibertat és tan elevada que molts pagesos s’endeuten i han de
marxar a les ciutats a treballar en la indústria.
La
part més occidental de l’Imperi destaca per una vida econòmica més moderna i
evolucionada. Les zones de Petrograd, els Urals i el Donets gaudeixen d’una
incipient industrialització.
-
Socialment, és tracta d’un país
fracturat i dividit entre el camp i la ciutat. El món rural resta en el més
profund endarreriment econòmic i social.
Mentrestant,
a les ciutats ha començat a penetrar de forma lenta i gradual el capitalisme i
les formes de vida occidentals.
El procés de
transformació política de Rússia al final del segle XIX i al principi del XX,
suposa la caiguda del tsarisme i la instauració d’un règim revolucionari. Les
causes d’aquesta caiguda són diverses:
-
Pèrdues territorials, militars i
econòmiques arran de la I
Guerra mundial, que compta amb molts opositors al país.
-
Manca d’aliments per la població
-
Les derrotes militars i les
víctimes de la guerra.
-
Una pèssima situació econòmica i
social del poble en general i dels combatents en particular.
-
Ineficàcia de les reformes
empreses des del principi de segle, després de la revolució de 1905.
Aquest conjunt de
situacions adverses al Règim del Tsar desemboquen en una revolució a Sant
Petesburg el 23 de febrer de 1917. El procés revolucionari es desenvolupa, a grans
trets, de la manera següents:
-
La població surt als carrers
demanant l’aturada de la guerra i una millora social i econòmica dels
treballadors.
-
El 27 de febrer es produeix una
vaga general, amb l’aixecament dels soldats de la capital.
-
El tsar i el govern es neguen a
abandonar la guerra, una de les màximes reivindicacions dels obrers, soldats i
grups revolucionaris.
-
Davant la pressió de part de
l’exèrcit i dels partits, el tsar abdica.
A l’octubre es
produeix una segona revolució, com a conseqüència de la pèrdua de popularitat
del Govern Provisional de Livov. No s’han produït les reformes promeses i en
aquests mesos la situació del poble no ha millorat.
El 25 d’octubre,
els mariners de la base de Kronstadt se subleven seguint a Lenin. Així mateix, els
revolucionaris assalten el Palau d’Hivern, on es reuneix el Govern Provisional.
La revolució
s’expandeix i es consolida gràcies al decidit suport dels soviets, els comitès
de fàbrica i els bolxevics. El Congrés dels Soviets és l’encarregat El Congrés
dels Soviets és l’encarregat de crear les noves institucions de l’Estat.
La revolució S’ha
dut a terme sota la consigna de “ tot el poder al soviets”, però no són els
soviets en general qui van a controlar la situació sinó el sector més preparat:
els bolxevics.
Des de febrer a
octubre, la revolució no ha estat un moviment lineal, sinó que les diverses crisis d’abril, juliol i
setembre han accelerat i frenat el procés.
La revolució
triomfa en gran part de l’imperi, s’aproven les primeres grans mesures
revolucionàries de transformació social, sobre la terra i les
nacionalitzacions.
La transcendència
d’aquesta segona revolució rau en l’establiment del primer estat socialista del
món.
La mort de Lenin,
el 1924, promou un gran debat intern en el partit que suposarà un canvi
important per la
Rússia Soviètica.
Trostki, com a
successor de Lenin representa l’esquerra més radical.
Stalin s’alia amb
Bukharin i Kaganovich, que representen l’oposició de dreta.
Aquests
enfrontaments ideològics culminen amb la victòria de Stalin que derrota tant l’oposició
d’esquerres com la de dretes.
L’adveniment de
Stalin suposa l’establiment d’un poder autoritari, en mans del dictador. A
partir de 1928, es converteix en propietari del partit i de l’Estat. La seva
política es fonamenta en els següents eixos:
-
La construcció d’una societat
civil sense propietat privada.
-
Per aconseguir-ho elimina la Nova política econòmica (NEP)
i implanta els plans quinquennals i la col·lectivització.
-
Primacia de la ideologia del
partit, en el qual,a partir d’aquest moment no hi ha debat ni opció a crítica.
S’inicia així l’era de Stalin, caracteritzada pel poder absolut del dictador i
el culte a la seva personalitat.
Esdeveniments
Tsarisme (Nicolau
II), 1914-1917
Govern Provisional
(Livov, Kerenski), 1917
Govern soviètic
(Lenin, pugna successòria, Stalin), 1917-1941
Primera Guerra
Mundial, 1914-1918
Període
revolucionari, 1905-1917
Guerra civil,
1918-1921
Comunisme de
guerra, 1918-1921
NEP,1921-1928
Gran Debat,
1924-1928
Estalinisme,
1928-1941
Revolució de
febrer, febrer de 1917
Revolució
d’octubre, octubre de 1917
Cop de Kornilov,
agost de 1917
Tesis d’abril,
abril del 1917
Pau de
Brest-Litovsk, març de 1918
Rebel·lió de
Kronstadt, març de 1921
Fundació de l’URSS,
1918
Inici de la
col·lectivització camperola, 1929
Mort de Lenin,
gener de 1924
Expulsió de
Trotski, gener de 1927
Fundació de la III internacional, març de
1919
Primer Pla
Quinquenal, 1929-1933
Definicions
Populisme: És un moviment polític i cultural
que neix a Rússia durant el segle XIX.
Planteja per primera vegada els problemes del
capitalisme. Se situa a la avantguarda de la lluita contra el tsarisme i la
defesa de l’emancipació social.
NEP: La Nova política econòmica és la nova orientació
econòmica, que s’aplica a Rússia entre el 1921 i el 1928.
El seu objectiu és augmentar la producció molt
ràpidament i millorar les condicions de vida de la població. Consisteix en
aturar alguns grans canvis socials com la desaparició de la propietat privada i
el control estatal de la indústria i l’agricultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada